Eduard Gamonal

Acords de «Dies i nits de guerra i d’amor», de Cesk Freixas.

M’agrada més tocar-la amb acords buits i cinquenes.
El mi inicial és més ric amb una 9a (?): 02410x

Re* 554030 (com un do començant al 3r trast)
La sus2 002200
La sus2/#F 202200

(1)
Mi(9)        La sus2/#F    La sus2
Arribaràs cansada a casa
      Si          #Dom
després de treballar,
          La sus2/#F    La sus2
obriràs, lenta, la porta,
         Si                Mi
i et pesarà el dia a les mans.

(1)
Veuré com entres a la sala,
m'aixecaré i m'abraçaràs,
caurem rient, sense parlar-nos,
al millor lloc d'aquell sofà.

(1)
A fora, la fosca ens banyarà
i alguna espurna de la pluja
esquitxarà tots aquells vidres
que més tard s'entelaran.

(1)
Mullarem de negre els gots
i beurem buscant el delit,
més en els nostres cossos,
que en els distants glops de vi.

(2)
          Do#m     Sol#m        La sus2
- Què hi ha, com ha anat el dia?
La sus2      Mi
    - Tenia ganes de plegar.
Do#m            Sol#m       La sus2
  - Et regalo el sol, per tu, bonica.
          Si             Do#m
I una abraçada em sorprendrà.

Do#m                     Sol#m
    - M'has trucat... ha passat res?
La sus2                Mi
    - Només volia dir-te «nosaltres».
     Do#m              Sol#m
- Ja t'ho vaig dir: no passaran!
           La sus2        Si          Do#m
I em semblaràs més tendra que abans.

Do#m  Sol#m La sus2 Si   x2

(1)
Vessarà de ple el nostre món
i et pintaré amb aquests dits
els llavis que en el dibuix no tens
per cuidar les nostres nits.

(1)
Just abans d'agafar el son
amagaré sota el coixí
alguna rosa groga
que ens salvi el «tu» i el «mi».

    Do#m        Sol#m        La sus2
M'estrenyeràs el nom amb força
La sus2            Mi
- Vull que sempre sigui així...
    Do#m        Sol#m        La sus2
S'escaparà alguna promesa:
La sus2            Si
- A mi més, ho sento aquí...

          Do#m            Sol#m
- Ets tu! sempre ho he vist tan clar!
La sus2              Mi
Les gotes ja hauran parat.
Do#m                  Sol#m
- Ja t'ho vaig dir: no passaran!
        Lam7           Re*       Si5    Do#5
I et fiaré el cel, la lluna i la mà.

Lam7  Re* Si5  Do#5
Lam7  Re*

(1)
Repicaran martells a l'obra
i xisclarà el despertador,
alguna cosa t'il·luminarà,
serà el sol o la tardor.

(1)
Quedarà encara algun tirà
que vencerem amb la unitat,
i armarem aquesta revolució;
dies i nits de guerra i d'amor.

Acords d’«Amiga», de Cesk Freixas.

D/#F 200230
cADD9 X32033

G              D/#F
He trobat la cançó
                  Cadd9
a la boca del meu poble,
  Am                 D/#F
aquell que comença a Xàtiva
        G             D
i m'ha dut la veu de Filio.

He passat per Vilafranca
on he crescut amb els companys
i he tornat a la meva vall
a les arrels, amb els records.

L'aigua fosca d'aquest riu
m'ha ensenyat a respectar-lo,
a entendre què vol dir amor
i també tenir enemics.

   G            D/#F
Estimo tant la font
      Cadd9
que sovint canto per ella,
    Am           D/#F
com tot allò que vull
       G           D
i necessito per aprendre.

      G          B7          Em
La cançó em salvarà com un escut
       Am        D/#F
i cantaré amb la veu
     Cadd9                    D
d'aquells a qui no deixen dir res.

He trobat una amiga
en la cançó,
que m'acompanya
i m'alimenta les raons.

L'amiga que no s'asseu
davant d'aquells
que parlen amb la boca plena
i tenyeixen el futur de submissió.

Ella m'ha alimentat
fins despertar-me,
i no hi haurà treva
en aquestes veus i el cant.

Et dono una cançó
per tot el que comença,
i posaré a les teves mans
el valor, la il·lusió i un somriure.

La cançó em salvarà com un escut
i cantaré amb la veu
d'aquells a qui no deixen dir res.
Per tots aquells companys que m'han robat,
i en el combat han perdut vida...
però tornaran.

Acords de «He de partir-me en dos» (versió de Cesk Freixas). Original de Silvio Rodríguez

Al disc «Les veus dels pobles lliures» sona en sol.
en directe i l'original és en La.

Am bB E

1)
Am              bB                 E
No us penseu que és per qüestió de vici,
Am            bB                  E       C
que ningú s'aixequi encara que el miri,
C                                      G
ja fa dies que acabo discutint amb la gent,
C                                 G
perquè diu que jo canto coses indecents.

2)
C              Am
T'estimo, amor meu,
F            G
no em deixis sol.
C                      Am
No et vull sentir tan lluny,
F    D/#F      G
mira que jo ploro...

1)
Ho veuen? Ja sóc decent; m'ha sigut fàcil.
Que el públic s'agrupi i que m'aclami.
Que s'apropin els nens, tots els amants del ritme.
Que es quedin asseguts els intel·lectuals...

3)
G        F
He de partir-me en dos
         E
He de partir-me en dos

4)
E               Am
Uns diuen que aquí,
                  F
altres diuen que allà,
                 Am
i jo només vinc a dir,
               F
només vinc a cantar,
              Dm
i no importa la sort
           C
que pugui tenir
      G
una cançó.

4)
Uns diuen que aquí,
altres diuen que allà,
i jo només vinc a dir,
només vinc a cantar,
i no importa que després
em suspenguin l'actuació.

1)
Jo també vaig cantar en tons menors,
també vaig tenir tots aquests dolors.
Jo també semblava que cantés com un sant,
també vaig repetir en més de cent i mil cants;

T'estimo, amor meu...

Però vaig aventurar-me amb més assumptes,
i van aparèixer causes, atzars i lluites;
l'amnistia, el carrer, la cançó de protesta,
i el poeta del poble es va posar de moda.

He de partir-me en dos...

Jo voldria cantar encaputxat
i després barrejar-me al vostre costat,
encara que així no hagués conegut
alguns racons de la terra i a persones com tu...

T'estimo, amor meu...

No repetiré més aquesta tornada,
veig que alguns ulls m'encenen amb mala mirada,
i si us sóc sincer temo no ser interpretat,
gairebé sempre el què passa és que algú ha malpensat...

He de partir-me en dos...

Uns diuen que aquí...
       C            G         F     E
em suspenguin l'actuació

Acords d’Abril de 1984, de Cesk Freixas. La lletra és propietat seva i els acords són la meva interpretació personal i de lliure distribució.

#Cm #Gm Bsus2 #F 

#Cm                    #Gm
Vaig sortir del ventre de la meva mare
Bsus2                     #F
      l'abril del mil nou-cents vuitanta quatre.

Tres anys abans l'exèrcit apuntava
la transitiva involució de les paraules.

També sóc fill d'una generació covarda,
d'antifeixistes que deixaven de ser-ho en democràcia
que, amb ulls de cec i sense tenir tacte,
no van voler veure que és el feixisme l'únic que porta màscara.

E                             #F
I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no,
            B       #F          E
que no, mai no vendrem la llibertat.

I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no,
que no, que el nostre dia arribarà.

tema introducció

Sense permís que jo tampoc sóc classista,
també diré que ens van deixar sense missatges
i així hem crescut a prop del dubte, amb nous llenguatges,
som el que som part de la història sense pares.

Mai no hem votat les estructures que ens aguanten,
i els dies són els referèndums d'incertesa.
La realitat és com un plat servit a taula
que ens fan menjar si és fred i no ens agrada.

Acords de «Turista del carrer», dels Senyors Tranquil.

La lletra és propietat seva i els acords són la meva interpretació personal i de lliure distribució.

  bD7sus4                           C7
e |--------------------------------------------------------------------|
b |o---7---------7-----7--------7-----6--------6-----6---------6------o|
G |-------4--------4-----4--------4-----4--------4-----4---------4-----|
D |----------6-------------6---------------6--------------6------------|
A |o---4---------------4--------------4--------------4----------------o|
E |--------------------------------------------------------------------|

Celleta 1r trast

C7sus4                                  C7
Era la turista del carrer que jo vaig voler fotografiar
        C7sus4
No era guapa crec que era eslava
            C7                                   C7sus7
Crec que portava unes hores perduda dins el seu mapa

Fmaj7
uuhhh...

Vaig convidar-la a fer un cafè com algú va fer quan jo era a Praga
Però la conversa era impossible, una mica freda
Vaig dibuixar-li el meu carrer, la plaça i el metro i el Tibidabo
Però era inútil, deia coses ben estranyes :

Fmaj7                         Dm
Digue'm com se diu un raig de sol,
             Am        bB     C
una platja deserta, el vent vora el mar
Fmaj7               Dm                     Am                      bB
Com se diu «convido jo»? Com se diu «ho sento, però hauria de marxar»?

Era la turista del cafè que potser vaig saber entretenir
Ara més guapa, segur que era eslava
Segur que naixia una cosa estranya entre nosaltres

uuhhh

Vaig inspirar-me improvisant tot una mímica de gestos
«Tu ets aquí i cap amunt la ciutat s'acaba»
«Si vols pugem aquest carrer i entendràs on és el mar
veuràs que no és tan gran la ciutat»

Gm                   Fmaj7
No sé on m'estic ficant
         Dm                               Am                         bB   C
Un altre cop aquest carrer però els dos sabem que això ara ja no importa

Digue'm com se diu un raig de sol,
una platja deserta, el vent vora el mar
Com se diu «convido jo»? Com se diu «ho sento, però hauria de marxar»?

Somriu quan jo li prenc la mà i sento que torno a improvisar
I ens donem un petó que acaba de matinada
Vaig ser feliç fins l'endemà, però ella no hi era al despertar
I ara sóc jo qui es troba perdut en el seu mapa

Digue'm com se diu un raig de sol,
una platja deserta, el vent vora el mar
Com se diu «convido jo»? Com se diu «ho sento, però hauria de marxar»?

la posició amb celleta, on 0 és el trast de la celleta
C7sus4	x35363
C7	x35353

sense celleta sona bD7sus4 i #C7
bD7sus4	x45474
#C7	x46464